Arxiu Fotogràfic

Artista autodidacta, Elian Chali, (Còrdova - Argentina, 1988) és muralista, gestor i promotor de projectes artístics i culturals. Ha impartit tallers i conferències entorn de les problemàtiques de la ciutat i la seva relació amb diversos processos culturals. El 2016 va publicar el seu primer llibre: ‘Habitat’ (Trimarchi Edicions).

James “Sheone” Choules va ser pioner del graffiti britànic, i durant la seva carrera he trencat molts altres tòpics. Va ser un dels primers artistes del graffiti europeu en desenvolupar treball d’estudi, ja a principis dels noranta. Ja fa més de vint anys que va començar a treballar amb registres abstractes, molt poc comú abans.

Part de la important corrent realista que impulsa el nou muralisme contemporani, Elisa Capdevila planteja un muralisme íntim i sense estridències, que acarona les parets i hi fa viure personatges quotidians.

Zosen i Mina és una parella artística que és més que la suma de tots dos. Ell, un històric de l’escena barcelonina. Ella, una japonesa que es va enamorar de Barcelona i va deixar Barcelona enamorada dels seus colors. Junts, una explosió de color que fa anys que expandeixen a parets d’arreu.

Un dels exponents de la magnífica escena filo-geomètrica italiana. Greg Jager va començar al món del graffiti fa més de 20 anys. En aquestes dues dècades ha treballat una abstracció geomètrica sòlida, amant dels blocs de color per sobre de les taques, un un especial talent per barrejar amb elegància freds i calents.

Franco Fasoli afincat a Barcelona des de fa anys, és un dels artistes que ha fet créixer l’escena del muralisme de gran format a nivell mundial. Des de les seves primeres intervencions a Buenos Aires, Argentina, va cridar l’atenció pels seus murals amb temàtica animalesca, primer des de una força expressiva bruta i després acostant-se més a la il·lustració plana, que l’ha portat a treballar el collage quan aborda allò que Rafael Schacter anomena la “intermuralitat”.

Els integrants d’aquesta parella de creadors gallecs amb estudi al Born, tatuen pell, il·lustren premsa, pinten parets i elaboren objectes artístics. I tot ho fan meravellosament bé. Darrerament també s’han endinsat en els projectes participatius, demostrant una gran habilitat per fer emergir el talent dels que hi participen.

Kram és un dels personatges sense els que no es pot enténdre la història del graffiti i l’art urbà de Barcelona. Als carrers des d’abans que hi haguéssin les parets, Kram renovarà el mural que va fer a la Nau Bostik ja fa gairabé 3 anys en el que va ser la primera intervenció a @b.murals.

Ilia Mayer és un artista multidisciplinar. Centrat principalment en la música (està actualment al Konvent tancant la producció del seu darrer disc), mai ha abandonat la seva faceta pictòrica, de llarga i coneguda trajectòria, primer amb els quasi oblidats Alien de Montana, i des de fa temps, a pinzell, amb els que crea les seves característiques atmosferes còsmiques, oníriques i animaloides.

Gambin Rot (Callosa de Segura, València, 1996) ve desenvolupant des de fa temps un treball multidisciplinari que alterna l'obra de taller amb la pintura mural en l'entorn urbà. La memòria esdevé el fil conductor entre els seus treballs pictòrics que, mitjançant l'anàlisi i la reflexió, ens permet conèixer la seva visió personal del record-oblit.

Musa és un dels noms amb més carisma de l’escena del graffiti local, que s’ha guanyat també el respecte internacional pel seu estil consistent i la seva llarga trajectòria, de dècades pilotant llaunes a les seves mans. Aterra per primer cop a B-MURALS acompanyada pel britànic ACHES, un mestre dels efectes òptics que no us podeu perdre!

L’obra de Nuria Toll arriba a les parets de B-Murals amb una peça protagonitzada per un colom, animal molt present a la ciutat de Barcelona. ‘És un colom que, com si fos un avi que es coneix la zona de tota la vida, diu allò de ‘esto antes era campo’’, explica l’artista. L’obra fresca, colorista i divertida de Núria Toll gairebé sempre està protagonitzada per animals, que crea a partir de formes geomètriques, i la presència de missatges on treballa el lettering.

Justin Case és àmpliament conegut pel seu projecte fotogràfic “Symbiosis”, en què fusiona artistes urbans amb els seus personatges i en què destaquen noms com Shepard Fairey, Saturno o The London Police, entre d’altres. Però gaudeix també experimentant amb les tipografies, com va deixar palès en la seva intervenció a l’Arnau Gallery amb Inocuo; o amb les plantilles de Mr.Lost, que escampava arreu.

A cavall del canvi de mil·lenni, aquest tipus d’obres proliferaven als carrers de Barcelona: des de plantilles contra la guerra de l’Iraq, dels policies del Neor, als experiments de Sam3 o les visites de ‘turistes’ com Banksy o el noruec Dolk. Enmig d’elles, Btoy emergia com la única que posava color a un art, l’stencil, que sempre ha tingut una presència destacada a la ciutat.

Les obres de Rory parlen de molts aspectes relacionats amb la cultura queer i trans. Acostumen a mostrar escenes divertides i quotidianes recreades a partir de personatges de cartó del col·lectiu LTGIQ. Tot i l’aparent senzillesa del traçat, sempre hi podem trobar un missatge de crítica social de rerefons.

Després de cert temps sense pintar, i sempre allunyat dels focos mediàtics, Otica ha tornat al carrer per quedar-s'hi, ja que és on pertany. Posseïdor d'un talent inabastable, Otica toca tots els pals i aquí, també tots els col

Dos estils compenetrats per crear una obra conceptual d’abstracció geomètrica que neix de la idea de crear una escala ascendent que encaixa amb una estructura de bústies descendent. ‘Reencuadre’ és la peça creada a quatre mans entre els artistes @laguna626 i @emiliocerezo, una obra multiquadricular, ‘una idea viva contínuament reenquadrada’

Integrant del col·lectiu Reskate Arts & Crafts, de Riba realitza intervencions a l'espai públic en què pretén qüestionar el valor dels objectes i els entorns. Proposa un canvi de pell que altera percepcions. Entre els seus projectes més destacats hi ha Varnish, en què intervé amb vernís sobre fustes trobades al carrer, i Floors, d'intervenció en sòls de llocs abandonats.

Rice pren com a metàfora un telèfon de llauna com el que l'acompanyava en els seus jocs d'infantesa per parlar-nos dels condicionants d'una relació a distància, en què els moments quotidians compartits són l'excepció.

Ćwik ha utilitzat diferents tècniques i combinat materials com taps d'ampolla, llana, canonades de metall o fotografies, obtenint un conjunt que vol reflectir el passat industrial de La Sagrera, dominat per indústries metal·lúrgiques i tèxtils a finals del segle XIX.

TÀPIA es una exposició col·lectiva que reuneix a 24 dels artistes més representatius del moviment  neo-muralista per apropar-nos al figurativisme i al realisme més contemporani i transgressor per fer-nos debatir sobre l’ús dels espais urbans.